Joan Maria Viader Gari-Montllor

Nascut a Barcelona l'any 1915, de molt jove, Joan Maria Viader va tenir com a professor de batxillerat el geòleg Noel Llopis Lladó, amb qui va sortir al camp per començar a reunir els primers fòssils de la seva col·lecció. Ja en aquella època, la família Viader Gari-Montllor passava els estius a la seva torre del carrer del Pont d'Aiguafreda. L'any 1935, seguint les petjades del seu pare dentista, Viader va començar la carrera d'odontologia a la Universitat de Barcelona. L'estiu següent, l'esclat de la Guerra Civil ho va canviar tot. Viader va ser destinat a l'Hospital Militar de Vallcarca, on va treballar d'administratiu organitzant els papers de molts dels hospitals militars de la ciutat, mentre també ajudava en l'atenció als ferits.

Després d'un temps a Madrid, a l'exèrcit, Viader, que havia deixat els estudis d'odontologia, va entrar a treballar a Rioblanco S.A., l'empresa que fabricava la Tònica Schweppes, on va arribar a ser director gerent fins que es va jubilar. La Guerra havia portat a la pèrdua de la col·lecció inicial de Viader, però ja en els anys setanta, prop de la jubilació, va tornar a aficionar-se a la paleontologia activament i va decidir començar-ne una de nova. Gairebé cada cap de setmana sortia a buscar fòssils, mentre els armaris, fins a un total de 13, de la torre d'Aiguafreda s'anaven omplint d'interessants exemplars. A la vegada, Viader els classificava com podia, ja fos a l'antic Museu de Geologia de la Ciutadella, a la Biblioteca de Catalunya o a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Va ser precisament a la Biblioteca de la Reial Acadèmia, al cap d'amunt de la Rambla just a sobre del Teatre Poliorama, on Viader va conèixer el pare Sebastià Calzada, que va recomanar-li el Museu Geològic del Seminari de Barcelona com el millor espai per determinar els fòssils que trobava. Viader, ja jubilat i dedicat a la paleontologia a temps complet, va ser, a partir d'aquell moment, un habitual al museu del seminari, on va conèixer Lluís Via, que n'era el director. A més de fer créixer la seva col·lecció i començar-ne una de malacologia actual, Viader va encarregar-se del registre d'entrades del museu del Seminari, va organitzar la col·lecció del Centre Muntanyenc Barcelonès, va publicar una vuitena d'articles científics i va col·laborar també en l'elaboració de la col·lecció del Museu d'Alcover. Aquesta va ser l'època de més dedicació de Viader a la paleontologia: obria les portes del Museu del Seminari cada matí a primera hora i, després d'una pausa per dinar, marxava cada dia a les vuit o les nou del vespre, mentre que els divendres anava a Aiguafreda o a la caça de fòssils per tota Catalunya i Aragó.

Amb el temps, Viader, a qui se li van dedicar diverses espècies com el políper Cladangia viaderi o el gasteròpode Nerinaea viaderi, va arribar a reunir més de 5.000 exemplars a la seva casa d'Aiguafreda, una de les col·leccions de fòssils privades més importants de tot l'Estat Espanyol. En morir l'any 2001, la seva filla Olga Viader va optar per cedir aquesta col·lecció al Museu de Ciències Naturals de Granollers on encara es pot observar a l'Aula de Paleontologia Joan Maria Viader de forma molt similar a com la guardava a Aiguafreda.